Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Canton Svit Canton | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Dats aministrativ | |||||
Stat | Svìzzera | ||||
Capital | Schwyz | ||||
Lengue ofiçai | todesco stàndar svìsaro | ||||
Nassida | 1291 | ||||
Politega | |||||
President | |||||
Orgen lejislativ | Gran Consili | ||||
Territore | |||||
Coordinade | 47°04′N 8°45′E / 47.066667°N 8.75°E | ||||
OSM | 1688583 | ||||
Voltituden | 516 m s.l.m | ||||
Superfix | 907,88 km² | ||||
Abitants | 159 165 ab. (31 dicember 2018) | ||||
Densitaa | 175.32 ab./km² | ||||
Confin | Canton Uri, Canton Glarona, Canton San Gal, Canton Zurigh, Canton Zug, Canton Luserna, Canton Nidwalden e Caton Obwalden | ||||
Fus orari | UTC+01:00 e UTC+02:00 | ||||
Varie | |||||
Codex ISO 3166 | CH-SZ | ||||
Sigla autom. | SZ | ||||
Cl. climatega | |||||
Cl. sismega | |||||
Localizazion | |||||
Sit istituzional |
El Canton Svit (en todèsch: Schwyz; en fransés: Schwytz; en italià: Svitto; en romàncio: Sviz; en arpità: Sieviche) l'è giü dei vintisés cantù de la Svìsera, sitüàt endèl cèntro del paés. El sò teretóre el rìa 'nfìna a le Alpi a sud, al Lach dei Quàter Cantù a est e al Lach de Zurìgo a nòrt. La capitàl del cantù l'è la stèsa cità che g'ha dat el nom, cioè la cità de Svit.
L'è giü dei quàter Waldstätte (cantù forestài), ensèma a: Uri, Canton Nidvald e Canton Lucerna.
El prim de óst de l'an 1291, el Canton Svit el 'g'ha fondàt la Confederasiù Elvética, ensèma al Canton Uri e al Canton Untervald (Pat del Grütli). El Canton Svit el g'ha ciapàt zamò del prensépe en mà la guìda de la confederasiù. Endèl 1320 el nom del cantù l'ìa zà aplicàt a töta la confederasiù. Endèl 1803, el nòm Svìsera (en todèsch: Schweiz), derivàt del nòm del del Canton Svit (Schwyz), l'è deentàt uficialmèntel nòm de la nasiù. La bandiéra svìsera l'è ach derivàda del stèma aràldich del Canton Svit.
Le cità piö grànde del cantù i è Küssnacht e Pfäffikon.
El cantù l'é dividìt en sés distrècc e 30 cümü, ma i distrècc de Einsiedeln, Küssnacht e Gersau i è furmàcc apéna del cümü omònim.