Cerimònia d'obertura | 28 de juliol del 1984 |
---|---|
Inaugurats per | Ronald Reagan |
Cerimònia de clausura | 12 d'agost del 1984 |
Comitès participants | 140 |
Atletes participants | 6.829 |
Homes | 5.263 |
Dones | 1.566 |
Esdeveniments | 221 de 24 esports |
Jurament Olímpic dels atletes | Edwin Moses |
Jurament Olímpic dels jutges | Sharon Weber |
Flama Olímpica | Rafer Johnson |
Mascota | Sam |
Estadi Olímpic | Los Angeles Memorial Coliseum |
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984, oficialment anomenats Jocs de la XXIII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) entre el 28 de juliol i el 12 d'agost de 1984. Hi van participar 6.829 atletes (5.2263 homes i 1.566 dones) de 140 comitès nacionals, que competien en 24 esports i 221 especialitats.
Com a resposta al boicot polític realitzat als Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) per part de les principals potències occidentals, en aquesta edició les potències comunistes com la Unió Soviètica, la República Democràtica d'Alemanya, Polònia, Bulgària o Cuba es van abstenir de particiar-hi. De fet, en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 els països que ara protagonitzaven el boicot havien guanyat el 58% del total de medalles d'or. Per la seva part, a Los Angeles, Romania va guanyar el nombre més gran de medalles olímpiques de la seva història.
En la 80a Sessió Plenària del Comitè Olímpic Internacional (COI), realitzada el 18 de maig de 1978 a Atenes (Grècia), s'escollí com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1984 a la ciutat de Los Angeles com a única candidata per a realitzar l'esdeveniment.
Aquesta fou la segona vegada que la ciutat allotjava els Jocs Olímpics d'estiu després de la realització dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1932, convertint-se en la tercera ciutat en ser doblement seu d'uns Jocs Olímpics d'estiu després de París (1900 i 1924) i Londres (1908 i 1948).
En aquests Jocs participaren un total de 140 comitès nacionals diferents, sent l'edició fins al moment en què major participació de països hi hagué. En aquesta Jocs participaren per primera vegada Bahrain, Bangladesh, Bhutan, Djibouti, Guinea Equatorial, Gàmbia, Grenada, Iemen del Nord, Salomó, Illes Verges Britàniques, Mauritània, Maurici, Oman, Qatar, República Popular de la Xina, Ruanda, Samoa, Tonga i la Unió dels Emirats Àrabs.
Retornaren a la competició Antigua i Barbuda, Antilles Neerlandeses, Aràbia Saudita, Argentina, Bahames, Barbados, Belize, Bermudes, Bolívia, Canadà, Corea del Sud, Costa d'Ivori, Egipte, Estats Units d'Amèrica, Fiji, Filipines, Gabon, Gàmbia (antigament Dahomey), Ghana, Haití, Hondures, Hong Kong, les Illes Caiman, Illes Verges dels Estats Units, Indonèsia, Israel, Japó, Kenya, Libèria, Liechtenstein, Malàisia, Malawi, Marroc, Mònaco, Níger, Noruega, Pakistan, Panamà, Papua Nova Guinea, Paraguai, República Centreafricana, República Federal d'Alemanya, República Popular de la Xina, El Salvador, Singapur, Somàlia, Sudan, Surinam, Swazilàndia, Tailàndia, Togo, Tunísia, Turquia, el Txad, Uruguai, Xile, Xina Taipei, Zaire (anteriorment Congo Kinshasa).
Refusaren participar, per motius econòmics o polítics, en els Jocs de Los Angeles Albània, Alt Volta, Iran i Líbia.
14 comitès olímpics nacionals, integrants del bloc comunista dins de la denominada Guerra freda, decidiren secundar el boicot polític capitanejat per la Unió Soviètica:
En aquests Jocs Olímpics es diputaren 221 proves de 24 esports diferents:
'Esports als Jocs Olímpics de Los Angeles' | |
Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Natació sincronitzada | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo |
Pos. | Comitè Olímpic | Total | |||
---|---|---|---|---|---|
1 | Estats Units | 83 | 61 | 30 | 174 |
2 | Romania | 20 | 16 | 17 | 53 |
3 | Alemanya Occidental | 17 | 19 | 23 | 59 |
4 | Xina | 15 | 8 | 9 | 32 |
5 | Itàlia | 14 | 6 | 12 | 32 |
6 | Canadà | 10 | 18 | 16 | 44 |
7 | Japó | 10 | 8 | 14 | 32 |
8 | Nova Zelanda | 8 | 1 | 2 | 11 |
9 | Iugoslàvia | 7 | 4 | 7 | 18 |
10 | Corea del Sud | 6 | 6 | 7 | 19 |
Nom | CON | Disciplina | Total | |||
---|---|---|---|---|---|---|
Li Ning | R.P. de la Xina | Gimnàstica | 3 | 2 | 1 | 6 |
Koji Gushiken | Japó | Gimnàstica | 2 | 1 | 2 | 5 |
Carl Lewis | Estats Units | Atletisme | 4 | 0 | 0 | 4 |
Michael Groß | RFA | Natació | 2 | 2 | 0 | 4 |
Mitch Gaylord | Estats Units | Gimnàstica | 1 | 1 | 2 | 4 |
Mike Heath | Estats Units | Natació | 2 | 1 | 0 | 3 |
Nom | CON | Disciplina | Total | |||
---|---|---|---|---|---|---|
Ecaterina Szabo | Romania | Gimnàstica | 4 | 1 | 0 | 5 |
Mary Lou Retton | Estats Units | Gimnàstica | 1 | 2 | 2 | 5 |
Nancy Hogshead | Estats Units | Natació | 3 | 1 | 0 | 4 |
Mary T. Meagher | Estats Units | Natació | 3 | 0 | 0 | 3 |
Valerie Brisco-Hooks | Estats Units | Atletisme | 3 | 0 | 0 | 3 |
Tracy Caulkins | Estats Units | Natació | 3 | 0 | 0 | 3 |