Édouard J. Maunick

Infotaula de personaÉdouard J. Maunick
Biografia
Naixement(fr) Joseph Marc Maunick Modifica el valor a Wikidata
23 setembre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Centre de Flacq (Maurici) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 2021 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Ambassador of Mauritius to South Africa (en) Tradueix
1994 – 1995 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme i escriptura creativa i professional Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, escriptor, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPrésence Africaine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Édouard Joseph Marc Maunick (districte de Flacq, 23 de setembre de 1931 – 10 d'abril de 2021) fou un poeta, periodista i diplomàtic mauricià. En 1989 va guanyar el primer Premi Tchicaya U Tam'si de Poesia Africana.

Biografia

Maunick era un mestís o mulat, i com a tal va ser objecte de discriminació per part de negres i blancs. Va treballar breument com bibliotecari a Port-Louis abans d'anar a París el 1960, on va escriure, va donar conferències i va dirigir per a la Coopération Radiophonique. També va ser un col·laborador freqüent de "Présence Africaine" i altres revistes pròximes al panafricanisme. En 1982 va entrar a la UNESCO el 1982, on esdevingué director d'intercanvis culturals i de la Col·lecció UNESCO d'Obres Representatives fundada per Roger Caillois. De 1985 a 2001 fou membre de l'Alt Consell de la Francofonia. De 1994 a 1995 fou ambaixador de Maurici a Sud-àfrica.

El treball de Maunick no es basava en la recerca més tradicional de les arrels per establir una identitat individual. En comptes d'això, lamentava el seu propi aïllament i la persecució del seu poble en col·leccions de poesia com Les Oiseaux du sang (1954), Les Manèges de la mer (1964), i Mascaret o el livre de la mer et de la mort (1966). El seu Fusillez-moi (1970) va ser escrit com a protesta contra els negres que mataven negres a la Guerra de Biafra. Entre els treballs posteriors hi ha Africaines du temps jadis (1976) i En mémoire de mémorable suivi de Jusqu'en terre Yoruba (1979).

Guardons

En 1989 va obtenir el Premi Tchicaya U Tam'si de Poesia Africana. El 16 d'octubre de 2003 va rebre el Grand prix de la francophonie, concedit per l'Acadèmia Francesa. En 1977 el Premi Guillaume Apollinaire per Ensoleillé vif. També va ser guardonat com a Gran Oficial de l'Orde del Lleó de Senegal, comanador de l'Orde de les Arts i de les Lletres i oficial de la Legió d'Honor.

Obres

  • 1954: Ces oiseaux du sang;
  • 1954: Les manèges de la mer;
  • 1966: Mascaret ou le livre de la mer et de la mort;
  • 1970: Fusillez-moi;
  • 1977: Ensoleillé vif;
  • 1965: Jusqu'en terre Yoruba;
  • 1979: En mémoire du mémorable suivi de Jusqu'en terre Yoruba;
  • 1982: Désert archipel suivi de Cantate païenne pour Jésus Fleuve;
  • 1983: Nja Mahdaoui Préface et poèmes;
  • 1985: Saut dans l'arc en ciel;
  • 1987: Le cap de désespérance, Soweto;
  • 1987: Un arbre en est la cause;
  • 1987: Mandela mort et vif;
  • 1988: Paroles pour solder la mer;
  • 1988: Anthologie personnelle;
  • 1989: Pays de permission;
  • 1990: Toi laminaire (Italiques pour Aimé Césaire);
  • 1996: De sable et de cendre;
  • 2000: Seul le poème;
  • 2001: Mandela mort et vif/Mandela dead and alive;
  • 2001: Elle et île de la même passion;
  • 2004: Brûler à vivre/Brûler à survivre;
  • 2005: 50 quatrains pour narguer la mort (Bartoldi, Maurice);
  • 2006: 50 quatrains pour narguer la mort suivi de Contre silence (Seghers).

Referències

  1. ↑ David Coward A History of French Literature: From Chanson de geste to Cinema 2008 - 640 "..in essays and a novel by Marcel Cabon (1912–72), defender of enracinement, while Édouard Maunick (b. 1931) maintained faith with the ideals of Negritude, and Malcolm de Chazal (1902–81) pursued a more visionary course."
  2. ↑ University, Bloomington. «African Book Awards Database». .indiana.edu, 2008.

Bibliografia

  • Jean-Louis Joubert, Édouard J. Maunick : poète métis insulaire, Paris, Présence africaine, 2009, 94 p. ISBN 978-2-7087-0801-3
  • Lilyan Kesteloot, « Édouard Maunick », in Anthologie négro-africaine. Histoire et textes de 1918 à nos jours, Vanves, EDICEF, 2001 (nouvelle éd.), p. 324-326
  • Martine Mathieu-Job, « Édouard J. Maunick », dans Christiane Chaulet Achour, avec la collaboration de Corinne Blanchaud, (dir.), Dictionnaire des écrivains francophones classiques : Afrique subsaharienne, Caraïbe, Maghreb, Machrek, Océan Indien, éd. Honoré Champion, Paris, 2010, p. 299-303 ISBN 978-2-7453-2126-8
  • Jasmina Šopova et Jean-Louis Joubert (dir.), Edouard J. Maunick : hommage (anthologie), Paris, L'Harmattan, 1992, 207 p. ISBN 2-7384-1476-1

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
Bernard Noël
Treize case du Je 		Premi Guillaume Apollinaire
1977 		Succeït per:
Jean-Claude Renard
Obra general
Precedit per:
Bronislaw Geremek 		Grand prix de la francophonie
2003 		Succeït per:
Albert Memmi